Va exercir de cambrer al bar Cervantes de Sabadell i fou membre de la Junta del sindicat UGT de la mateixa ciutat. Durant la guerra va treballar als menjadors populars. La seva lleva va ser l’última mobilitzada per la República a les darreries de la Guerra Civil. A l’exili va ser capturat per l'exèrcit nazi i traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), amb el número 30.116. Després, el 19 de desembre de 1941, fou deportat a Mauthausen, on ingressà amb el número 4.939. El seu company de camp i supervivent, Conrad Crespí, qui fou testimoni del seu assassinat per una injecció letal després d’haver patit un accident que el deixà malferit d’un braç, l’esmenta en diverses ocasions en les seves memòries, Prova demostrativa d’uns fets viscuts, autoeditades l’any 1978. 
El 27 de gener de 2018, a Sabadell, se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.