De jove va començar a treballar de jornaler a la fàbrica del “Miquelet del Gel”. Més endavant feu de llenyataire i de pagès. 
Malgrat que no s’ha aconseguit documentar en quin moment es desplaça a treballar al Berguedà, sí que sabem que fou traginer o “carreter”, i que aquest va ser el seu ofici, fins i tot durant el seu posterior captiveri. 
Va anar a treballar a la zona de “Cal Rosal”, molt probablement, a finals dels anys vint o començament dels trenta, ja que, segons les explicacions de l’Enriqueta, la neta d’en Joan per part materna, la seva àvia i esposa d’en Joan -l’Aurèlia Llobet Farràs- vivia amb els seus pares a la zona coneguda com “Cal Potis”, grup d’habitatges pels obrers de l’empresa berguedana Carburos Metàlicos S.A. 
Tot això fa pensar que en Joan treballava fent algun tipus de feina de transportista a l’empresa Carburos Metàlicos S.A, fet que el va portar a establir contacte amb la família Llobet Farràs i per tant amb l’Aurèlia Llobet Farràs amb qui finalment es casà. Després del casament van anar a viure a Cabrianes (terme municipal de Sallent), concretament a Cal Manel, a la plaça de la Llibertat núm. 4. Amb ells hi havia, també, Gràcia Farràs, mare d’Aurèlia, que s’havia quedat vídua. 
L’Aurèlia treballava d’obrera a la fàbrica tèxtil Berenguer, fàbrica ubicada a la vora del riu Llobregat al mateix poble de Cabrianes, i on va treballar fins que es va jubilar. En Joan, segurament, treballava a les mines de sal de Sallent que s’havien obert l’any 1931, segurament com a carreter. 
El setembre del 1936, en Joan, militant de la CNT, s’allista com a voluntari de les milícies obreres a la columna “Tierra y Libertad” i és enviat al front de Guadalajara, que lluitava contra l’avançament de les tropes franquistes a la zona de Castella.(1) El juny del 1937, la columna “Tierra y Libertad” és militaritzada al Front d’Aragó i passa a anomenar-se 153 brigada mixta, i s’integra a la 24 divisió del XII cos de l’exèrcit de l’est. Sabem que el mes de juliol del 1937 en Joan era al front d’Aragó on feia de conductor del cos de tren de la Brigada Mixta 153, molt probablement atès al seu ofici de traginer. La brigada mixta 153 es va dissoldre el 26 de gener del 1939, coincidint amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Per aquelles dates en Joan va anar a Cabrianes a veure la seva esposa i la seva filla de 5 anys i, molt probablement, a Barcelona on vivien les seves germanes que li van proposar d’amagar-lo per evitar les represàlies del bàndol franquista que s’esperaven un cop acabés la guerra. Però en Joan va creure que si es quedava a Catalunya acabaria en mans dels feixistes, molt probablement empresonat i executat, i que era millor marxar cap a França en busca d’un futur incert, però amb l’esperança de retornar a casa un cop la situació política millorés. 
No hi ha informació sobre per quin punt de la frontera va sortir en Joan cap a França, però sí que va estar al camp d’Argelés sur-Mer. 
En Joan es va incorporar a treballar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). En tenim constància per una postal enviada el 19 d’agost de 1939 en què està treballant en la construcció d’una carretera a la frontera amb Itàlia. A la postal diu: “Alpes Marítimos. Construcción de una carretera en la frontera de Italia. 19 de Agosto 1939”. També una altra postal de la Costa Blava, sense data, dona constància de la seva estada en aquella zona de França.
Devia anar realitzant diversos treballs arreu del territori francès amb la CTE de la qual formava part, i el 4 de juny del 1940 va ser pres per la Gestapo a la zona de Bray-Dunes, al nord de França.
D’aquesta manera, arriba al camp de presoners de guerra Stalag XVII B, essent enregistrat amb el número de presoner 30.115. Des d’allà, el dia 6 d’agost del 1940, escriu la primera carta a la seva esposa. Va escriure fins a deu vegades des del camp de Stalag XVII B, entre l’agost del 1940 i el 2 de febrer del 1941. Posteriorment devia ser traslladat a un altre camp de presoners de guerra, Oflag XVII A, des d’on escriu set cartes més, entre el 16 de febrer del 1941 i el 10 de novembre del mateix any. Hi ha una última carta, del dia 24 de novembre d’aquell 1941, segellada novament des del camp de Stalag XVII B, cosa que fa pensar que devien traslladar-lo un altre cop al camp de Stalag per, poc després, deportar-lo al camp de concentració de Mauthausen.    
L’última gran deportació a Mauthausen fou el 19 de desembre del 1941 amb l’arribada de l’últim comboi amb més de 300 espanyols republicans procedents del Stalag XVII B. En aquest grup hi anava en Joan que fou registrat al camp amb el número 4.117.
El camp de Mauthausen tenia una xarxa de camps satèl·lit o subcamps que anomenaven kommandos o nebenlarger i que es van crear a prop de canteres, fàbriques, granges o infraestructures on calia mà d’obra. Sembla que Mauthausen va arribar a tenir més de cent subcamps controlats pels SS. Un d’aquests subcamps era Steyr, a la població del mateix nom, a uns 30 km al sud de Mauthausen. Es va començar a construir a la tardor del 1941 pels mateixos presoners de Mauthausen i es va inaugurar el març del 1942. Va arribar a tenir uns 2000 deportats i fou el primer kommando que va utilitzar presoners en indústries de guerra, ja que els feien treballar en una indústria d’armament on es fabricaven metralladores, motors d’avió i trens d’aterratge. 
No sabem en quina situació va estar en Joan a Mauthausen des d’aquell 19 de desembre del 1941 fins el dia 1 de juliol del 1942 en que està registrada la seva mort al subcamp de Steyr a causa d’una sèpsia originada per una infecció al turmell. 
Abans de morir, va ser fotografiat per Francesc Boix després de rebre una pallissa de les SS, per haver agafat un grapat de sal de la cuina.